miércoles, 28 de julio de 2010

Paradoja




Ayer se votó la ley de Vegueries en el Parlament de Catalunya. Para intentar entender lo que pasa sigue estos  pasos:

1) Mira la foto de los botones cinco segundos, no más.
2) Pasa los textos un poco por encima y fíjate en lo seleccionado en negrita
3) Mira la conclusiones (ahora sí tocará mirar los textos y la foto con detenimiento)

Àlex Moga ha enviado este mensaje vía Facebook en nombre del grupo Aran, un País:

Hola a toti e totes,

Agèr madeish s'aprovèc era Lei de vegueries, tamb es vòts a favor deth PSC, ERC e IC Verds.

Per çò relatiu a Aran, mos afecte era disposicion adicionau quarta, que confirme, qu'Aran, forme part dera vegueria deth Pirinèu (s'a suprimit eth tèrme Aran), mentre er Estat Espanhòu non mos apròve era categoria de provincia. Ei a díder, jamès! Ja ac podem estar comprovant aguestes darreres setmanes!

Aciu vos dèishi eth tèxte dera disposicion addicionau quarta:

Disposició addicional quarta

Quan l’ordenament jurídic estatal permeti a la Val d’Aran restar al marge de la institució provincial de govern i administració local, el Conselh Generau exercirà les funcions que aquesta llei atribueix als Consell de Vegueria i la Val d’Aran quedarà fora de l’organització veguerial.

Mentre la Val d’Aran estigui integrada per l’ordenament jurídic de l’Estat en la institució provincial de govern i administració local formarà part de la vegueria del Pirineu, el Consell de la qual pot delegar al Conselh Generau totes les seves funcions en l’àmbit territorial de l’Aran

Sense dobte, un dia nère ena istòria d'Aran! Auem protestat, mos auem queishat, auem demant e inclós suplicat! Mès... non a servit entad arren! Eth pòble aurà era oportunitat de parlar bèn leù!


Aran un País
Àlex Moga


Paco Boya ha publicado en su blog personal:

Per entendre que ha passat en la Llei de Vegueries i com ha evolucionat el text proposo de llegir aquest document per tenir una opinió rigorosa dels fets.

1. Primer projecte de Llei emes pel Departament de Governació plantejava la integració de l’Aran a la vegueria i reconeixia la bilateralitat de l’Aran amb la Generalitat.

2. El Conselh Generau es manifesta en contra d’aquest projecte de llei i demana la inclusió de la següent esmena.

“DISPOSICIÓ ADDICIONAL”

Atenent el seu règim especial i en el marc de les competències transferides al Conselh Generau d’Aran, la Val d’Aran no podrà ésser adscrita o inclosa a cap divisió territorial que no sigui ella mateixa en tant que aquesta divisió es constitueixi com una unitat administrativa i territorial de descentralització dels serveis de la Generalitat de Catalunya, essent considerada la Val d’Aran com una entitat territorial autònoma dins de Catalunya.”

3. Al mes de març hi ha la presa en consideració del projecte de llei. Com a Sindic d’Aran el meu vot és d’abstenció i manifesto la voluntat de vot en contra si no hi ha modificacions al text.

4. Evolució del text:

• Millora del redactat de l’article 10

Article 10. Règim especial de l’Aran

En virtut del règim jurídic especial garantit per l’article 94 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran és la institució de Govern de l’Aran, que constitueix una entitat territorial singular dins de Catalunya i es relaciona de forma bilateral amb els òrgans centrals del Govern i de l’Administració de la Generalitat, en els termes fixats per la legislació reguladora del seu règim jurídic especial. En aquest sentit, l’organització dels serveis de la Generalitat en la vegueria que estableix aquest títol no li és d’aplicació.

Desaparició de l’Aran de la demarcació veguerial de L’Alt Pirineu.
La demarcació veguerial és la divisió en la qual la Generalitat organitza els seus serveis. L’àmbit territorial de les demarcacions veguerials és el següent:

a) La demarcació veguerial de l’Alt Pirineu comprèn els municipis corresponents a les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Subirà.


•Incorporació de dues addicionals que ajuden a superar el mandat constitucional de pertanyer a un ambit provincial, concretament article 141 dera CE.

Disposició addicional quarta.

Quan l’ordenament jurídic estatal permeti a la Val d’Aran restar al margeinstitució provincial de govern i administració local, el Conselh Generau exercirà les funcions que aquesta llei atribueix als Consell de Vegueria i la Val d’Aran quedarà fora de l’organització veguerial.

Mentre la Val d’Aran estigui integrada per l’ordenament jurídic de l’Estat en la institució provincial de govern i administració local formarà part de la vegueria del Pirineu, el Consell de la qual pot delegar al Conselh Generau totes les seves funcions en l’àmbit territorial de l’Aran.

La evolució del text ha estat evident i si bé, l’Aran no pot quedar al marge de les divisions provincials a no ser que esdevingui província, aquesta llei reconeix el dret de l’Aran a restar-ne al marge, i a assumir totes les competències d’una vegueria. Avui podem afirmar que si l’Aran no pot assumir un sostre més alt en la seva autonomia és per motius de caire constitucional.

CIU ha presentat dos esmenes que han aportat ben poc a aquest debat: la supressió del nom de la vegueria, que ja resta inclòs, i una apel•lació a la Llei d’Aran que queda inclosa en l’article 10, i que tan mateix no afrontava el problema de l’apertinença a l’àmbit provincial que mandata la constitució i que la llei resol amb les addicionals.

Esmena CIU

Esmena número 2
– Article 3.3. D’addició
«3. En el cas del Territori de l’Aran, i tal com determina l’art. 94.1 de l’EAC, disposarà d’un règim jurídic espe¬cial establert per Llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeixerà l’especificitat de la seva organit¬zació territorial i administrativa.»
– Article 9. Supressió del terme Aran del redactat de l’article.
*En coherència amb aquesta esmena cal suprimir el terme Aran de la redacció de la Llei en aquells casos en que entri en contradicció amb aquesta esmena


Conclusiones:

Me gustaría analizar el texto de una forma diferente:
Como si resolviéramos un problema vamos por pasos para poder evaluarlo. Primero reducimos al máximo el problema y si encontramos una solución pues ya no hace falta enfangarse más. Nos fijamos en las frases señaladas en negrita e imaginamos que están escritas en los botones de la foto (rojo y azul, qué irónico...) y respondemos a la siguiente pregunta tipo test:

Botón rojo: Desaparició de l’Aran de la demarcació veguerial de L’Alt Pirineu
Botón azul: Aran, forme part dera vegueria deth Pirinèu

De estas dos afirmaciones, podemos decir:
a) los dos dicen la verdad
b) el botón rojo dice la verdad
c) el botón azul dice la verdad
d) ninguna de las anteriores

A primera vista son dos frases contradictorias, luego no pueden decir las dos la verdad. Desechamos la primera opción. También podemos decir que esa contradicción no permite que las dos sean falsas, siendo verdadera una tercera afirmación diferente ya que la veracidad de una implica la falsedad de la otra: luego la respuesta es b o c. ¿Cuál de las dos? Sólo con las dos afirmaciones no tenemos suficiente información y nos toca simplificar un poco menos el problema. Hemos sesgado demasiado la información para elegir b o c, pero ha sido suficiente para quitarnos de encima dos respuestas.


Empiezas a leer una y otra vez los dos textos, la disposició adicional cuarta: una vez, dos veces, tres... y empiezas a pensar ¿No estarán diciendo los dos la verdad? Y entonces no te entra en la cabeza como en la versión simplificada del problema habías llegado a una conclusión tan diferente. Porque en esa simplificación se ha quitado mucha paja, pero la esencia y las conclusiones son válidas. Ni principio de no contradicción, ni reducción al absurdo, ni sentido común: mi mente se desmorona.

Llegamos a un punto muerto.

Entonces vuelvo a mirar a fondo los botones de la foto con sus frases originales y me pasa lo mismo: no soy capaz de demostrar que una de las dos frases sea cierta por mucho que mire y piense. A primera vista parece tan fácil y qué jodidamente difícil es. Pues bien, al final esto de las Veguerías va a ser una paradoja o un dibujo imposible de MC Escher.

Menudo lío, no hay quién se entere.

PD: Bueno, en estos textos no esta toda la información, habría que leerse el texto completo. Pues NO, ya me he cansado de pensarlo: si realmente quieren informarnos lo harían todo más fácil. Si es que cuanto más te informas, más te desinformas, lo cual no deja de ser otra pésima paradoja.

PDD: En una misma entrada se escribe aranés, catalán y castellano, al menos eso si que es algo cojonudo! Y después de un tiempo en casa de relax, Duncanvision vuelve!


martes, 6 de julio de 2010

Cerrado por Vacaciones

Este mes de julio me apetece desconectar y me daré un descanso de Internet y Duncanvision. En agosto tocará volver a la capital y me hospedaré en Cuatro Caminos con Tenor, Helio, Punky y Lulú Glamour.

Cosas para hacer no me van a faltar.

Un poquito de trabajo en Eth Com y así patrocinar los gastos de autoescuela porque sí, este verano se acabó la pereza y me saco el carné. El 15 de julio hay teórico. Si apruebo aprovecharé para hacer las primeras prácticas y dejaré el examen al finalizar los exámenes de septiembre. Tengo que planificar un poco la convocatoria de septiembre porque los resultados no han sido todo lo buenos que esperaba, aunque más que esperaba es un necesitaba. Por las mañanas una macedonia de bici, senderismo, piscina y dormir para cargar bien las pilas ya que se presume un agosto recio e indigesto. Para seguir haciendo funcionar la sesera algo de lectura no me vendrá mal, que últimamente leo muy poco: he empezado con The Road de Cormac McCarthy, del que a parte del Pulitzer y buenas críticas, también han llegado malos comentarios a mis oídos.

Bueno, lo dicho, se pone el sol en Duncanvision, pero pronto volverá a salir.

Puesta de Sol en Marte, captada el 19 de mayo de 2005 por la sonda Spirit.